Al desembre del 2012 Joan Pallarès-Personat presentava el seu llibre El quilòmetre sagrat: Històries de la Sagrera a través dels seus carrers.
Ell no ens parla de la història de la Sagrera, però sí dels seus personatges emblemàtics. Del pistolerisme dels anys 20, la part medieval, les incidències que hi havia en els tramvies... Figures com la de Melcior Font, secretari de Cultura de la Generalitat republicana o Pacià Masadas, un home molt ric, senador durant la Primera República.
Gairebé un any abans all novembre de 2011, durant el transcurs del seguiment arqueològic de les obres de construcció de l’estructura de l’estació de l’AVE a La Sagrera, es va localitzar un hipogeu d’època prehistòrica del Neolític Final.
I l’any anterior el 2010 en el decurs de dites obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera, havia aparegut en les restes d'una vil•la romana el mosaic que va meravellar als restauradors i tècnics del Museu d'Història de Barcelona. Una vil•la que va estar dempeus del segle II al IV a Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. O Bàrcino, a seques. La troballa de restes arqueològiques com aquestes no és estranya a Barcelona, una ciutat assentada sobre un immens jaciment.
I si fem una mica d’arqueologia etimològica trobarem que: La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori sagrat. El terme apareix esmentat en diversos concilis visigòtics que fixen la distància d'inviolabilitat de trenta passes al voltant d'esglésies i cementiris (681). Tot i la sacralització del voltant dels temples no és fins a les assemblees de Pau i Treva de Déu que limitava les accions violentes en un període de temps al segle XI, quan les sagreres esdevenen veritables nuclis permanents d'habitació. En aquesta època l'Església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de sagrari, això és, un radi de trenta passes al voltant d'una església o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits.
Encara creieu que no paga la pena conèixer de la mà d’en Joan Pallarès-Personat els seus carrers? LA SAGRERA té moltes coses a dir i segur que ens oculta encara un munt de meravellosos tresors, comencem a desvetllar-los doncs!
Us hi esperem!
EL PROPER DISSABTE 3 DE MAIG A LES 11:30 Gran de Sant Andreu/Rovira i Virgili
https://www.facebook.com/events/1416488675286804/?ref_dashboard_filter=upcoming&source=1
Informació preus i reserves:
Carnet Dracmaycat consultar ofertes.
info@dracmaycat.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada