LA CIUTAT AMB MÉS DE MIL DRACS

Barcelona és la ciutat amb més dracs diferents del món, per m².

Ciutat fetillera i encisera, de petons de color blau cel,  té més d’un miler de dracs en els seus edificis, façanes, escales, retaules, fonts, fanals, bancs, teulades, parcs... que vetllen tot tipus de tresors i secrets. Guardians del poder de la natura, el coneixement, la justícia i força primigènia de gran saviesa romanen a la nostra ciutat i resten a l’espera.

Els vols conèixer? 

Vine amb el Drac i despertaràs a Dracmaycelona,

d’on potser mai més tornaràs a sortir.

info@dracmaycat.com

SAGRADA FAMÍLIA ESCENARI PER A LLETRAFERITS GAUDINIANS

SAGRADA FAMÍLIA ESCENARI PER A LLETRAFERITS GAUDINIANS

Dracmaycat té el plaer de presentar-vos 

la Ruta Literària SAGRADA FAMÍLIA  basada en obres com:

la CLAU GAUDI d’Andreu Carranza i Esteban Martín on trobareu una vibrant història d’intriga, misteri i art que es capbussarà en els misteris del Modernisme i del geni d’Antoni Gaudí. 

i LA SOMBRA DE GAUDI d’Alex Guerra  novel·la en la qual un nen que encara no ha perdut la plena capacitat humana que ens proporcionen els sentits i la consciència ens durà a viatjar en el temps.

Si una ens farà recórrer els clarobscurs de la figura i pensament de Gaudí l’altra ens farà oblidar la foscor que ha envoltat al personatge i totes dues ens desvetllaran alguns dels seus significats més ocults i amagats a a vista de tothom.

DEMANEU INFORMACIÓ DE LES PROPERES CONVOCATÒRIES

 PER A GRUPS I PERSONALITZADES

info@dracmaycat.com

dracmaycat.com

mduarte@dracmaycat.com

info@dracmaycat.com

EL DRAGÓN MEDIEVAL

  Dracmaycat tiene el placer de presentaros la Ruta DEL DRAGÓN MEDIEVAL en Barcelona. Ciudad conocida como cuna y hogar de Dragones hay documentados casi un millar. Desde los gaudinianos y modernistas de los siglos XIX y XX hasta los medievales de los siglos XII y XIII. 

Pero realmente, ¿qué sabemos de estas majestuosas y mágicas bestias? ¿Cómo llegaron a Catalunya? ¿Cómo se  instalaron en la ciudad, porqué aún guardan celosas tesoros preñados de mensajes? 

¿Qué sabemos realmente de San Miguel? ¿Y de Sant Jordi? ¿Qué opina la princesa? ¿Conocemos realmente al Dragón? ¿O...nada es lo que parece? 

A todo esto y más intentaremos dar respuesta paseando por las calles del maravilloso Barrio gótico de la ciudad.

Son las gárgolas dragones? 

De qué nos protegen? 

Son todas las gárgolas lo que parecen? 

Conoces la gárgola más moderna de Barcelona?

Ven a la ruta para conocer la respuesta a todas estas preguntas 

RUTA DEL DRAGÓN MEDIEVAL

 CONSULTAR TARIFAS

CON EL CARNET DRACMAYCAT 10% DE DESCUENTO

Más información i reservas:

mduarte@dracmaycat.com

info@dracmaycat.com – www.dracmaycat.com

EL DRAC MEDIEVAL

  Dracmaycat té el plaer de presentar-vos la Ruta d’EL DRAC MEDIEVAL a Barcelona. Ciutat coneguda com a bressol i llar de Dracs, en tenim documentats gairebé un miler. Des d’els gaudinians i modernistes dels segles XIX  i XX fins els medievals dels segles XII i XIII.

Però realment, què en sabem d’aquestes majestuoses i màgiques bèsties...? Com arribàren a Catalunya? Com s’instal•laren a la ciutat, perquè encara desen geloses tresors prenyats de missatges....?

Què en sabem realment de Sant Miquel? I de Sant Jordi? Què n’opina la princesa? Coneixem realment al Drac? O...res és el que sembla?

Tot això i més ho intentarem respondre passejant pels carrers del meravellós Barri Gòtic de la ciutat.

Son les gàrgoles dracs? 

De què ens protegeixen?

Son totes les gàrgoles el que semblen?

Coneixes la gàrgola més moderna de Barcelona?

Veniu a la ruta per saber les respostes a totes aquestes preguntes

RUTA EL DRAC MEDIEVAL

DEMANEU INFORMACIÓ DE LES PROPERES CONVOCATÒRIES

 PER A GRUPS I PERSONALITZADES

info@dracmaycat.com

AMB CARNET DRACMAYCAT 10% DE DESCOMPTE

Més informació i reserves:

mduarte@dracmaycat.com

info@dracmaycat.com – www.dracmaycat.com

LA SAGRERA

Al desembre del 2012 Joan Pallarès-Personat presentava el seu llibre El quilòmetre sagrat: Històries de la Sagrera a través dels seus carrers.

Ell no ens parla de la història de la Sagrera, però sí dels seus personatges emblemàtics. Del pistolerisme dels anys 20, la part medieval, les incidències que hi havia en els tramvies... Figures com la de Melcior Font, secretari de Cultura de la Generalitat republicana o Pacià Masadas, un home molt ric, senador durant la Primera República.

Gairebé un any abans all novembre de 2011, durant el transcurs del seguiment arqueològic de les obres de construcció de l’estructura de l’estació de l’AVE a La Sagrera, es va localitzar un hipogeu d’època prehistòrica del Neolític Final.

I l’any anterior el 2010 en el decurs de dites obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera, havia aparegut en les restes d'una vil•la romana el mosaic que va meravellar als restauradors i tècnics del Museu d'Història de Barcelona. Una vil•la que va estar dempeus del segle II al IV a Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. O Bàrcino, a seques. La troballa de restes arqueològiques com aquestes no és estranya a Barcelona, una ciutat assentada sobre un immens jaciment.

I si fem una mica d’arqueologia etimològica trobarem que: La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori sagrat. El terme apareix esmentat en diversos concilis visigòtics que fixen la distància d'inviolabilitat de trenta passes al voltant d'esglésies i cementiris (681). Tot i la sacralització del voltant dels temples no és fins a les assemblees de Pau i Treva de Déu que limitava les accions violentes en un període de temps al segle XI, quan les sagreres esdevenen veritables nuclis permanents d'habitació. En aquesta època l'Església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de sagrari, això és, un radi de trenta passes al voltant d'una església o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits.

Encara creieu que no paga la pena conèixer de la mà d’en Joan Pallarès-Personat els seus carrers? LA SAGRERA té moltes coses a dir i segur que ens oculta encara un munt de meravellosos tresors, comencem a desvetllar-los doncs!

Us hi esperem!

EL PROPER DISSABTE 3 DE MAIG A LES 11:30 Gran de Sant Andreu/Rovira i Virgili

https://www.facebook.com/events/1416488675286804/?ref_dashboard_filter=upcoming&source=1

Informació preus i reserves:

Carnet Dracmaycat consultar ofertes.

info@dracmaycat.com

BARCINO I EL DRAC

DRACMAYCAT PRESENTA 

a Maria Carme Roca & Mayte Duarte en BARCINO I EL DRAC

Xerrada+ dinar el 23 i Ruta el 30 de novembre 2013

Feu les reserves o us quedareu sense plaça!

23-11-2013 12:00 A El Portaló de Sant Andreu

Presentació el Llibre BARCINO de Maria Carme Roca i xerrada sobre El Drac Oriental a Barcelona per Mayte Duarte i dinar prèvia reserva a El El Portaló de Sant Andreu.

30-11-2013 11:30 al Pla de la Catedral (al costat de les lletres Barcino)

Ruta per Barcino amb el Drac. 

informació preus i reserves: 

mduarte@dracmaycat.com i Tf.932 74 09 91

https://www.facebook.com/events/402588466536787/402602046535429/?notif_t=like — amb Maria Carme Roca.

Imatges de la xerrada cedides per Josep Valls

Mayte Duarte: Tot va començar amb moltes ganes...

 Maria Carme Roca: Moltes, moltes!

Mayte Duarte:  Gràcies per ser tant curiosos.

Maria Carme Roca: La curiositat ens empeny a aprendre.

Mayte Duarte:  I el Drac aparegué...

Maria Carme Roca: No hi podia faltar!

Mayte Duarte:  contextualitzant-nos

Maria Carme Roca:  A punt d'entrar a Barcino.

Mayte Duarte: res com sentir la història in situ.

Maria Carme Roca:  En viu i en directe.

Mayte Duarte: Communicadora excepcional. 

Maria Carme Roca:  Mira qui ho diu!  Opino el mateix de tu, i no és per tornar la floreta

Mayte Duarte: ai August!

Maria Carme Roca:  Es posaria trist de veure el que queda del "seu" temple"

Mayte Duarte: Amb el cor robat...

Maria Carme Roca:  Segrestat del tot.

Mayte Duarte: Sabeu què....

Maria Carme Roca:  Hi havia una vegada...

Mayte Duarte: el llenguatge no verbal funcionà de primera! 

Maria Carme Roca:  Cert!

Mayte Duarte: i varen deixar de mirar a terra...

Maria Carme Roca:  Per contemplar el drac vigilant.

Mayte Duarte: Històriques experiències sensorials...

Maria Carme Roca:   Úniques!

Mayte Duarte: A cada un...

Maria Carme Roca:   ... el seu missatge.

Mayte Duarte: Escepticisme o criticisme?

Maria Carme Roca:  Potser admiració per Barcino.

Mayte Duarte: face to face in Barcino...

Maria Carme Roca:  Amb el drac i companyia!

Mayte Duarte: just a la domus de...

Maria Carme Roca:  ... Luci Minici Natal Quadroni Ver.

Mayte Duarte: I l'oferta de la setmana, on és troba....?

Maria Carme Roca:  Misteri a descobrir.

Mayte Duarte: Ells tenen una pista...

Maria Carme Roca:  Qui ho endevinarà?

Mayte Duarte: encara que varen ser dues hores... es va fer curt!

Maria Carme Roca:  Hauríem continuat.

Mayte Duarte: És meravellós poder compartir ...

Mayte Duarte: El millor final, la signatura.

Maria Carme Roca:  Amb molt de gust.

Mayte Duarte: Un gran plaer...

Maria Carme Roca:  ...compartit.

Mayte Duarte: Us hi esperem a la propera!

Maria Carme Roca:   I tant!

Mayte Duarte: Ens retrobem aviat Maria Carme, petons... però de Drac, eh!!!!

Maria Carme Roca:  Per descomptat que de drac, Mayte!

DRACMAYCAT

QUI SOM

ENTENEM PER CULTURA TOTA AQUELLA INFORMACIÓ QUE NO ES TRANSMET GENÈTICAMENT 

I LA VINCULEM AL TERRITORI
(Rutes, activitats experimentals i sensorials, conferències)

PATRIMONI CULTURAL segons la Unesco

La Conferència Mundial de la UNESCO va definir d'aquesta manera la paraula Patrimoni:

El Patrimoni Cultural d'un poble comprèn les obres dels seus artistes, arquitectes, músics, escriptors i savis, així com les creacions anònimes, sorgides de l'ànima popular, i el conjunt de valors que donen sentit a la vida, és a dir, les obres materials i no materials que expressen la creativitat d'aquest poble, la llengua, els ritus, les creences, els llocs  imonuments històrics, la literatura, les obres d'art i els arxius i biblioteques. Cada un de nosaltres té el seu Patrimoni.

Definició elaborada per la Conferència Mundial de la UNESCO sobre el patrimoni cultural, celebrada a Mèxic l'any 1982.*

   

"La cultura ... pot considerar-se ... com el conjunt dels trets distintius, espirituals i materials, intel•lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social. La cultura engloba, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, els drets fonamentals l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. "

DIFERENTS NOCIONS DE CULTURA.

"La cultura o civilització, en sentit etnogràfic ampli, és aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, les costums i qualssevol altres hàbits i capacitats adquirits per l'home en tant que membre de la societat . "  Edward Tylor (1871).

"La cultura inclou totes les manifestacions dels hàbits socials d'una comunitat, les reaccions de l'individu en la mesura que es veuen afectades pels costums del grup en què viu, i els productes de les activitats humanes en la mesura que es veuen determinats per aquestes costums "  Franz Boes (1930)

"Aquesta herència social és el concepte clau de l'antropologia cultural, l'altra branca de l'estudi comparatiu de l'home. Normalment és denominada cultura en la moderna antropologia i en les ciències socials. (...) La cultura incloent els artefactes, els béns, els procediments tècnics, les idees, els hàbits i  els valors heretats. L'organització social no es pot comprendre veritablement excepte com una part de la cultura "  B. Malinoswki (1931)

"La cultura d’ una societat consisteix en tot allò que coneix o creu amb l’objectiu d'operar d'una manera acceptable sobre els seus membres. La cultura no és un fenomen material: no consisteix en coses, gent, conductes o emocions. És més aviat l’ organització de tot això. És la forma com la  gent estructura  la seva ment, els models que segueixen per percebre-les, de relacionar-les i d’ interpretar-les. " W. H. Goodenough (1957)

"La cultura fa referència al cos de tradicions socials adquirides que apareixen de forma rudimentària entre els mamífers, especialment entre els primats. Quan els antropòlegs parlen d'una cultura humana normalment es refereixen a l'estil de vida total, socialment adquirit, d'un grup de persones, que inclou les maneres pautades i recurrents de pensar, de sentir i d’actuar." M. Harris (1981)

"Cultura es refereix als valors que comparteixen els membres d'un grup donat, a les normes que són pactades  i als béns materials que són produïts. Els valors són ideals abstractes, mentre que les normes són principis definits o regles que les persones han de complir".  Anthony Giddens (1989)

CITES ANÒNIMES SOBRE CULTURA

•         Quan baixa el Sol de la cultura,  fins i tot els nans projecten grans ombres.

•         La cultura em persegueix ... però jo sóc més ràpid.


BIBLIOGRAFIA
* http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00309 de Cultura segons la UNESCO

http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ant/01001.asp
http://www.monografias.com/trabajos13/quentend/quentend.shtml
http://www.mundocitas.com/buscador/Cultura

1. Enciclopedia Universal Interactiva. Editorial Collier, 1997
2. BOHANNAN P. Y GLAZER M. "Antropología-Lecturas. Mc Graw -Hill", Madrid, 1993. Pág. 284
3. KAHN J. S. "El concepto de Cultura: Textos fundamentales", Editorial Anagrama, Barcelona.
4. KOTTAK, Conrad Phillip. "Antropología: Una Exploración de la Diversidad Humana". Mc Graw -Hill, Madrid, 1994, Pág. 35.
5. PAUL, Bohannan. "Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural", Akal Ediciones, Madrid 1992.
6. GEERTZ, Clifford. "La interpretación de las culturas". Editorial Gedisa, Barcelona, 1988.