Translate

diumenge, 8 de desembre del 2013

BARCINO I EL DRAC


DRACMAYCAT PRESENTA 
a Maria Carme Roca & Mayte Duarte en BARCINO I EL DRAC
Xerrada+ dinar el 23 i Ruta el 30 de novembre 2013

Feu les reserves o us quedareu sense plaça!

23-11-2013 12:00 A El Portaló de Sant Andreu
Presentació el Llibre BARCINO de Maria Carme Roca i xerrada sobre El Drac Oriental a Barcelona per Mayte Duarte i dinar prèvia reserva a El El Portaló de Sant Andreu.

30-11-2013 11:30 al Pla de la Catedral (al costat de les lletres Barcino)
Ruta per Barcino amb el Drac. 

informació preus i reserves: 
mduarte@dracmaycat.com i Tf.932 74 09 91

https://www.facebook.com/events/402588466536787/402602046535429/?notif_t=like — amb Maria Carme Roca.










Imatges de la xerrada cedides per Josep Valls


Mayte Duarte: Tot va començar amb moltes ganes...
 Maria Carme Roca: Moltes, moltes!
Mayte Duarte:  Gràcies per ser tant curiosos.
Maria Carme Roca: La curiositat ens empeny a aprendre.



Mayte Duarte:  I el Drac aparegué...
Maria Carme Roca: No hi podia faltar!



Mayte Duarte:  contextualitzant-nos
Maria Carme Roca:  A punt d'entrar a Barcino.



Mayte Duarte: res com sentir la història in situ.
Maria Carme Roca:  En viu i en directe.


Mayte Duarte: Communicadora excepcional. 
Maria Carme Roca:  Mira qui ho diu!  Opino el mateix de tu, i no és per tornar la floreta



Mayte Duarte: ai August!
Maria Carme Roca:  Es posaria trist de veure el que queda del "seu" temple"


Mayte Duarte: Amb el cor robat...
Maria Carme Roca:  Segrestat del tot.



Mayte Duarte: Sabeu què....
Maria Carme Roca:  Hi havia una vegada...



Mayte Duarte: el llenguatge no verbal funcionà de primera! 
Maria Carme Roca:  Cert!


Mayte Duarte: i varen deixar de mirar a terra...
Maria Carme Roca:  Per contemplar el drac vigilant.



Mayte Duarte: Històriques experiències sensorials...
Maria Carme Roca:   Úniques!


Mayte Duarte: A cada un...
Maria Carme Roca:   ... el seu missatge.


Mayte Duarte: Escepticisme o criticisme?
Maria Carme Roca:  Potser admiració per Barcino.


Mayte Duarte: face to face in Barcino...
Maria Carme Roca:  Amb el drac i companyia!


Mayte Duarte: just a la domus de...
Maria Carme Roca:  ... Luci Minici Natal Quadroni Ver.


Mayte Duarte: I l'oferta de la setmana, on és troba....?
Maria Carme Roca:  Misteri a descobrir.


Mayte Duarte: Ells tenen una pista...
Maria Carme Roca:  Qui ho endevinarà?


Mayte Duarte: encara que varen ser dues hores... es va fer curt!
Maria Carme Roca:  Hauríem continuat.


Mayte Duarte: És meravellós poder compartir ...


Mayte Duarte: El millor final, la signatura.
Maria Carme Roca:  Amb molt de gust.


Mayte Duarte: Un gran plaer...
Maria Carme Roca:  ...compartit.



Mayte Duarte: Us hi esperem a la propera!
Maria Carme Roca:   I tant!


Mayte Duarte: Ens retrobem aviat Maria Carme, petons... però de Drac, eh!!!!
Maria Carme Roca:  Per descomptat que de drac, Mayte!






dijous, 28 de febrer del 2013

DRACMAYCAT

QUI SOM


ENTENEM PER CULTURA TOTA AQUELLA INFORMACIÓ QUE NO ES TRANSMET GENÈTICAMENT 

I LA VINCULEM AL TERRITORI
(Rutes, activitats experimentals i sensorials, conferències)

PATRIMONI CULTURAL segons la Unesco

La Conferència Mundial de la UNESCO va definir d'aquesta manera la paraula Patrimoni:

El Patrimoni Cultural d'un poble comprèn les obres dels seus artistes, arquitectes, músics, escriptors i savis, així com les creacions anònimes, sorgides de l'ànima popular, i el conjunt de valors que donen sentit a la vida, és a dir, les obres materials i no materials que expressen la creativitat d'aquest poble, la llengua, els ritus, les creences, els llocs  imonuments històrics, la literatura, les obres d'art i els arxius i biblioteques. Cada un de nosaltres té el seu Patrimoni.

Definició elaborada per la Conferència Mundial de la UNESCO sobre el patrimoni cultural, celebrada a Mèxic l'any 1982.*
   

"La cultura ... pot considerar-se ... com el conjunt dels trets distintius, espirituals i materials, intel•lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social. La cultura engloba, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, els drets fonamentals l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. "


DIFERENTS NOCIONS DE CULTURA.

"La cultura o civilització, en sentit etnogràfic ampli, és aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, les costums i qualssevol altres hàbits i capacitats adquirits per l'home en tant que membre de la societat . "  Edward Tylor (1871).

"La cultura inclou totes les manifestacions dels hàbits socials d'una comunitat, les reaccions de l'individu en la mesura que es veuen afectades pels costums del grup en què viu, i els productes de les activitats humanes en la mesura que es veuen determinats per aquestes costums "  Franz Boes (1930)

"Aquesta herència social és el concepte clau de l'antropologia cultural, l'altra branca de l'estudi comparatiu de l'home. Normalment és denominada cultura en la moderna antropologia i en les ciències socials. (...) La cultura incloent els artefactes, els béns, els procediments tècnics, les idees, els hàbits i  els valors heretats. L'organització social no es pot comprendre veritablement excepte com una part de la cultura "  B. Malinoswki (1931)

"La cultura d’ una societat consisteix en tot allò que coneix o creu amb l’objectiu d'operar d'una manera acceptable sobre els seus membres. La cultura no és un fenomen material: no consisteix en coses, gent, conductes o emocions. És més aviat l’ organització de tot això. És la forma com la  gent estructura  la seva ment, els models que segueixen per percebre-les, de relacionar-les i d’ interpretar-les. " W. H. Goodenough (1957)

"La cultura fa referència al cos de tradicions socials adquirides que apareixen de forma rudimentària entre els mamífers, especialment entre els primats. Quan els antropòlegs parlen d'una cultura humana normalment es refereixen a l'estil de vida total, socialment adquirit, d'un grup de persones, que inclou les maneres pautades i recurrents de pensar, de sentir i d’actuar." M. Harris (1981)

"Cultura es refereix als valors que comparteixen els membres d'un grup donat, a les normes que són pactades  i als béns materials que són produïts. Els valors són ideals abstractes, mentre que les normes són principis definits o regles que les persones han de complir".  Anthony Giddens (1989)

CITES ANÒNIMES SOBRE CULTURA

•         Quan baixa el Sol de la cultura,  fins i tot els nans projecten grans ombres.

•         La cultura em persegueix ... però jo sóc més ràpid.


BIBLIOGRAFIA
* http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00309 de Cultura segons la UNESCO

http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ant/01001.asp
http://www.monografias.com/trabajos13/quentend/quentend.shtml
http://www.mundocitas.com/buscador/Cultura

1. Enciclopedia Universal Interactiva. Editorial Collier, 1997
2. BOHANNAN P. Y GLAZER M. "Antropología-Lecturas. Mc Graw -Hill", Madrid, 1993. Pág. 284
3. KAHN J. S. "El concepto de Cultura: Textos fundamentales", Editorial Anagrama, Barcelona.
4. KOTTAK, Conrad Phillip. "Antropología: Una Exploración de la Diversidad Humana". Mc Graw -Hill, Madrid, 1994, Pág. 35.
5. PAUL, Bohannan. "Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural", Akal Ediciones, Madrid 1992.
6. GEERTZ, Clifford. "La interpretación de las culturas". Editorial Gedisa, Barcelona, 1988.

dimecres, 23 de gener del 2013

BARCELONA MISTÈRICA

La Barcelona dels misteris i rituals màgics ens durà a conèixer al nostre propi Mag Merlí, centres de culte pagans i crema de bruixes entre d’altres.

Si creies que coneixies la ciutat...... ella mateixa desvetllarà alguns dels seus secrets més amagats.




Bruixes, templers, metges jueus, el nostre mag amb la seva especial meravellosa “Pedra escurçonera”, la font de molts misteris...Sant Just i Pastor.....




T’estaràs de saber qui són i per tant qui som? 

Som el que pensem, 
som el que recordem, 
som el que somiem.....



Imatges: Mayte Duarte.




PROPERA SORTIDA  2013


dissabte, 19 de gener del 2013


Què en sabem realment de Sant Miquel?

I de Sant Jordi ? Què n’opina la princesa ?

Coneixem realment al Drac?

O...res és el que sembla?

Aquest diumenge dia 20 en tindràs l’oportunitat de descobrir-ho una mica més



dissabte, 29 de desembre del 2012

DRACMAYCELONA


Barcelona és la ciutat amb més Dracs diferents del món, per m².

Des de l'alquímia fins la toponímia el Drac ha estat utilitzat com un dels essers simbòlics amb més càrrega de significat.

I tant a Orient com a Occident és en l'àmbit religiós on el Drac apareix com a referència més clara:  o bé representen les forces primordials de la natura i l'univers, la bona fortuna, la longevitat, la independència, el lideratge o la força, font de màgia i poders sobrenaturals (Orient), o bé, representen directament el mal, la traïció, l'odi, l'enveja, la decadència, l'opressió, i fins i tot l'heretgia amb clares al·lusions al diable (Occident/Europa).

El tret més comú de tots els Dracs és la fusió de tot tipus de característiques d'animals de terra, mar i aire atorgant-li una impactant i harmoniosa presència que li permet com esser diví erigir-se en emblema i guardià dels poders de la natura.

El simbolisme que desenvolupa al seu voltant és essencialment de lluita tan a Orient com a Occident, en la lluita entre un Drac i un Heroi o com a devorador de déus, el Drac assumeix dos papers, el de devorador i el de guardià que posseeixen en el fons una sola arrel: el d'un ésser còsmic en espera, l'acció del qual implica la mort o el naixement d'un nou ordre universal.

Des de que aproximadament al 600 aC els fenicis arribaren a les costes occidentals de la mediterrània per desplegar el comerç colonial i transportar mercaderies, grecs, etruscos, romans, sarraïns... han compartit i escampat les seves cultures i creences per les nostres terres.

I amb ells el Drac va començar a recorre les nostres contrades fent-les seves, fins arribar a esdevenir un símbol nacional identitàri.

La Barcelona actual no és la mateixa que la Barchinona medieval, ni la Bàrcino romana, ni que la Barkeno ibera, la seva història s'estén al llarg de 4000 anys, des de finals del Neolític.

A Dracmaycelona ciutat fetillera i encisera de petons de color blau cel, amb més d'un miler de dracs en els seus edificis, façanes, escales, retaules, fonts, fanals, bancs, teulades, parcs... que vetllen tot tipus de tresors i secrets. Guardians del poder de la natura, el coneixement, la justícia i força primigènia de gran saviesa romanen a la nostra ciutat i resten a l'espera d'aquells que un dia els faran despertar.

El Drac Medieval el podeu trobar a la casa de L'Ardiaca, la Catedral, la Casa dels Canonges, el Palau Reial, el Museu Marès, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Pont Neogòtic, el carrer Paradís o la Plaça Sant Jaume on podreu descobrir la diferència entre dracs i gàrgoles; el drac a Occident, el Bestiari català, el drac mesopotàmic, la seva relació amb la corona o la Santa inquisició, la seva simbologia esotèrica, templers i dracs i conèixer molt millor qui són realment Sant Jordi, Sant Miquel i la Princesa. 


Els vols conèixer? 


Vine amb el Drac i despertaràs a 

Dracmaycelona

d’on potser mai més tornaràs a sortir.

info:

info@dracmaycat.com



EL DRAC MEDIEVAL


Ciutat coneguda com a bressol i llar de Dracs, en tenim documentats més de cinc-cents. Des de els gaudinians i modernistes dels segles XIX  i XX fins els medievals dels segles XII i XIII.

Però realment, què en sabem d’aquestes majestuoses i màgiques bèsties...com arribaren a Catalunya, com s’instal·laren a la ciutat, perquè encara desen geloses tresors prenyats de missatges....?



Tot això, i més, intentaren respondre passejant pels carrers del meravellós Barri Gòtic de la ciutat ja coneguda arreu com a Draco Barcino, la nostra Drakcelona.[1]


Punt de trobada: Pla de la Catedral a les 11:30  Al costat lletres BARCINO


Recorregut:  Cases de l’Ardiaca i el Degà, Casa dels Canonges, Museu Frederic Marès Palau del Bisbe Palau del Lloctinent, Palau Reial Major, Arxiu de la Corona d’Aragó, Palau de la Generalitat per acabar al carrer de la Boqueria cantonada Rambles.
Durada: 2 hores.  PREU: 12 €.





PROPERA SORTIDA 24 DE  MARÇ 2013





imatge: Carlos Ruíz.


[1] DRAKCELONA - CIUTAT DE DRACS / MARTINEZ, JOSEP /ISBN 978-84-15248-20-0 /Editorial Arola Editors -04/2011